Martí Olivella, després de publicar Abolir la guerra. Propostes d’Autodefensa Noviolenta amb Dissuasió civil, ens sorprèn ara amb aquesta obra que aplega dos llibres en un. Un primer llibre ens convida a sentir i imaginar: “Vint crits d’alerta i una llavor esperançada”. Amb versos que sorgeixen com del no-res, com dictats per una consciència col∙lectiva que, alhora, porten una llavor esperançada en el provocador sentit que Paulo Freire dona a aquesta paraula: “Cal tenir esperança, però tenir esperança del verb esperançar, perquè hi ha gent que té esperança del verb esperar. I l’esperança del verb esperar no és esperança, és ‘espera’. Esperançar és aixecar-se, esperançar és perseguir alguna cosa, esperançar és construir, esperançar és no desistir”. Un segon llibre ens convida a pensar i organitzar: “Serem noviolents o no serem”. Aquí en textos breus –que van en paral∙lel als versos– ofereix un marc conceptual per entendre les alertes i les llavors anunciades. Tot plegat, una quarantena d’escrits per alertar les nostres consciències del perill de l’entreteniment, de la dispersió i de la sobreinformació paralitzants. I amb això, algunes llavors aparentment improbables que, si ens en sortim, algú pugui sembrar i cultivar per fer un país i un món més habitables, i més pacífics per a tothom.
