IVAN MIRÓ I ACEDO, ANNA FERNÀNDEZ MONTES
A Barcelona, més de 4.700 iniciatives socioeconòmiques s’inspiren en els valors de la cooperació, la igualtat i l’autogestió. Conformen un àmbit propi, diferent tant del privat capitalista com del públic estatal: són l'expressió cooperativa, associativa, mutualista i comunitària que configura una economia urbana plural. L’economia social i solidària és al mateix temps pràctica econòmica i moviment social. Proposa i exerceix l’economia al servei de les persones, organitzada democràticament, amb responsabilitat social i arrelament territorial. Es desplega en tots els cicles de l’activitat econòmica –producció, comercialització, consum, crèdit, gestió de recursos i distribució d’excedents–. Un dels seus horitzons més transformadors és la intercooperació i la consolidació de mercat social, una xarxa de producció, distribució i consum de béns i serveis, amb criteris democr+C190àtics, ecològics, feministes i solidaris, constituïda per empreses de l’economia social i solidària i per consumidors i estalviadors individuals i col·lectius. En barris barcelonins com Sants, Poble Sec, Poblenou, Porta o la Barceloneta, l’impuls de l’economia social i solidària s’articula de manera comunitària, iniciant la vertebració dels barris com a ecosistemes cooperatius. Des de la seva diversitat i travessada per processos de canvi, l’economia social i solidària és un actor emergent a la ciutat. Per les seves fragilitats, requereix fomentar-ne la consolidació i extensió. Per les seves potències, pot contribuir a una nova política socioeconòmica urbana, que faci de les ciutats un espai de redistribució, equitat i democràcia econòmica.
